Ains
cuantas veces no habremos sentido dolor, profundo
al despedir a un ser querido, o aunque solo fuese respetado
al sentirnos solos o mal acompañados
al querer y no poder
seguid vosotros y rellenad vuestros espacios
Yo os hago una propuesta, que relleneis algunos de esos espacios con esta canción
hoy la han compartido conmigo, y yo la queria compartir con vosotros
me la regalaron
os la regalo
para el dolor profundo, una mano azul
que te acaricie las penas y te dé luz
y te dé luz, y te dé luz
y te recuerde lo hermosa que eres tu
para lo que has perdido, mirada rosa
que te devuelva el hilo y te recoja
y te recoja, y te recoja
y te cuide y te cure cuando estás rota
para la pena negra, tus ojos limpios
para la espera, un buen sillón
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
para la duda oscura, un clavo ardiendo
que ilumine la noche y mate el miedo
y mate el miedo, y mate el miedo
y separe lo falso y lo verdadero
para la pena negra, tus ojos limpios
para la espera, un buen sillón
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
para el dolor del mundo, cualquier color
que pinte a los hombres con mucho amor
con mucho amor, con mucho amor
como el que llevas muy dentro del corazón
para la pena negra, tus ojos limpios
para la espera, un buen sillón
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
para la pena negra
para la espera
para la soledad, mucha gozadera
para la pena negra
para la espera
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
dimarts, 31 de gener del 2012
dilluns, 9 de gener del 2012
divendres, 6 de gener del 2012
Nit de Reis
En Nil vivia a les muntannyes i com cada any havia fet la seva carta i l'havia entregat als Reis a la Cavalcada.
Va anar a dormir d'hora, com marca la tradició, esperant que vinguessin els Reis.
A la seva carta demanava allò que més il.lusió li feia; un cavall de fusta, per poder jugar a cowboys o imaginar-se que és un sultà passejant pel seu oasi.
Però ... aquella nit li costava dormir. Allò que realment més volia, conèixer el mar, no li podia demanar als Reis, no li podrien donar.
Va pujar al terrat, envolicat en la seva manta mirava al cel, a les estrelles que li feien companyia en les seves nits d'insomni.
Ups, ... va sentir soroll de peulles i com rellinaven suaument per a no despertar els nens. No podia ser. Eren els Reis? va treu re el cap i va veure que ... efectivament, eren els Reis, amb els seus cavalls i els seus patges que repartien regals per les cases del seu carrer.
Avergonyit i atemorit, es va amagar com va poder pel terrat, amb l'esperança que els Reis no el veiessin i no s'enfadessin.
Allà estava, amagat quan va sentir una veu, venerable, que li deia:
- Nil, que fas aquí amb aquest fred.
Uiiii, em sembla que m'ha descobert, va pensar. I es va tapar una mica més amb la manta.
- No hauries d'estar dormint?
- Es que ... Sí, hauria d'estar dormint, però no podia
- Vaja, diga'm, que et passa?
Llavors va treure el cap de la manta i es va girar cap a la veu. Davant seu tenia , ni més ni menys, que el Rei Baltasar, amb els seus ropatges magestuosos.
- Majestat - va dir tímidament - Tinc un desig, que no m'he atrevit a posar a la carta, per que sé que vosaltres no podrieu donar-me el que jo vull.
- Sí que tenim un problema - va dir contraria el rei mag - em podries dir que és això impossible?
- Vull conèixer el mar, i sé que mai podrà ser això.
El Rei va mirar al seu voltant i va trobar una cadira, la de l'avi d'en Nil. La feia servir quan pujava a prendre el sol i llegir.
Va seure i va demanar a en Nil que seiés als seus genolls d'esquenes a ell.
Li va tapar els ulls amb els seus guants daurats i li va xiuxiuejar un mot a cau d'orella - Blau - li va dir.
En aquell moment en Nil va notar com pujava d'alt d'un núvol, i que iniciava un viatge sobre les muntanyes. Les deixava enrera. Veia uns prats, que els deixava enrera, i veia a la llunyania unes llums, que semblaven un poble de pescadors.
I sí, efectivament allà estava el mar. De lluns semblava un prat blau, ple de cabretes blanques, que era l'escuma de les ones.
El núvol va sobrevolar el mar, d'aquell color blau, que era tal i com li havia dit el rei mag. La olor a sal del mar. Li va semblar fins i tot que veia peixos. La olor, el soroll del mar, el van acompanyar quan es va deixar caure sobre el núvol, i es va adormir.
- Nil, Nil, fill desperta, anem a veure que t'han portat els Reis - Li cridava sa mare.
Com havia arribat al seu llit? No importava. Era el dia de Reis.
Va saltar del llit, va arribar al menjador i a prop de la llar de foc estaven els pares, somrients i orgullosos, mirant el cavall de fusta que li havien portat els reis i que portava sota la sella de muntar i per a protegir-lo, una manta de color ...
Endevineu el color?
Feliços Reis
Va anar a dormir d'hora, com marca la tradició, esperant que vinguessin els Reis.
A la seva carta demanava allò que més il.lusió li feia; un cavall de fusta, per poder jugar a cowboys o imaginar-se que és un sultà passejant pel seu oasi.
Però ... aquella nit li costava dormir. Allò que realment més volia, conèixer el mar, no li podia demanar als Reis, no li podrien donar.
Va pujar al terrat, envolicat en la seva manta mirava al cel, a les estrelles que li feien companyia en les seves nits d'insomni.
Ups, ... va sentir soroll de peulles i com rellinaven suaument per a no despertar els nens. No podia ser. Eren els Reis? va treu re el cap i va veure que ... efectivament, eren els Reis, amb els seus cavalls i els seus patges que repartien regals per les cases del seu carrer.
Avergonyit i atemorit, es va amagar com va poder pel terrat, amb l'esperança que els Reis no el veiessin i no s'enfadessin.
Allà estava, amagat quan va sentir una veu, venerable, que li deia:
- Nil, que fas aquí amb aquest fred.
Uiiii, em sembla que m'ha descobert, va pensar. I es va tapar una mica més amb la manta.
- No hauries d'estar dormint?
- Es que ... Sí, hauria d'estar dormint, però no podia
- Vaja, diga'm, que et passa?
Llavors va treure el cap de la manta i es va girar cap a la veu. Davant seu tenia , ni més ni menys, que el Rei Baltasar, amb els seus ropatges magestuosos.
- Majestat - va dir tímidament - Tinc un desig, que no m'he atrevit a posar a la carta, per que sé que vosaltres no podrieu donar-me el que jo vull.
- Sí que tenim un problema - va dir contraria el rei mag - em podries dir que és això impossible?
- Vull conèixer el mar, i sé que mai podrà ser això.
El Rei va mirar al seu voltant i va trobar una cadira, la de l'avi d'en Nil. La feia servir quan pujava a prendre el sol i llegir.
Va seure i va demanar a en Nil que seiés als seus genolls d'esquenes a ell.
Li va tapar els ulls amb els seus guants daurats i li va xiuxiuejar un mot a cau d'orella - Blau - li va dir.
En aquell moment en Nil va notar com pujava d'alt d'un núvol, i que iniciava un viatge sobre les muntanyes. Les deixava enrera. Veia uns prats, que els deixava enrera, i veia a la llunyania unes llums, que semblaven un poble de pescadors.
I sí, efectivament allà estava el mar. De lluns semblava un prat blau, ple de cabretes blanques, que era l'escuma de les ones.
El núvol va sobrevolar el mar, d'aquell color blau, que era tal i com li havia dit el rei mag. La olor a sal del mar. Li va semblar fins i tot que veia peixos. La olor, el soroll del mar, el van acompanyar quan es va deixar caure sobre el núvol, i es va adormir.
- Nil, Nil, fill desperta, anem a veure que t'han portat els Reis - Li cridava sa mare.
Com havia arribat al seu llit? No importava. Era el dia de Reis.
Va saltar del llit, va arribar al menjador i a prop de la llar de foc estaven els pares, somrients i orgullosos, mirant el cavall de fusta que li havien portat els reis i que portava sota la sella de muntar i per a protegir-lo, una manta de color ...
Endevineu el color?
Feliços Reis
dijous, 5 de gener del 2012
dar? recibir?
que és más bonito?
con las flores me saltaron las lágrimas
cara de sorpresa y agradecimiento al recibir
y la cara de felicidad al dar?
no se que es lo que prefiero
pero tengo claro lo que deseo
dejarme sentir ...
al dar
y al recibir
feliz año
con las flores me saltaron las lágrimas
cara de sorpresa y agradecimiento al recibir
y la cara de felicidad al dar?
no se que es lo que prefiero
pero tengo claro lo que deseo
dejarme sentir ...
al dar
y al recibir
feliz año
Subscriure's a:
Missatges (Atom)