Estic desconcertat, decebut i temerós. Totes les notícies que m'arriben parlen d'enfrontaments, de discussions per quin idioma hem de parlar, pobressa cada dia més intensa i extrema que ens envolta, que afecta directament a persones que coneixem, ara ja no és un rostre al telenotícies, ara és el meu veí o amic.
Em preocupa veure com les receptes miraculoses per sortir de la crisis són demanar més sacrificis i esforços als mateixos i compte, per que no es puguin queixar dotarem a la policia de més mitges per disoldre'ls ... ups ... aquests no eren els que m'havien de protegir? ara m'estomacaran si em queixo? ja no em puc queixar?
No m'ho puc creure, no pot ser veritat
Al meu voltant veig gent que em somriu, que saluda, que m'atura per preguntar-me com estic, establim una conversa i riem. Al foro de moterus es conclou que es saluda tot el que sigui monofaro i et vingui de frente, que ens agrada ser saludats i saludar. Veig gent que s'entrega de forma altruista i veig un humanisme rebossant.
Sento que els indignats faran una universitat oberta al carrer, i em comprometo a anar algun dels dies, i em comprometo a aportar el que tinc, el que tingui en aquell moment, i no precissament a la butxaca, més aviat al cor.
I jo tambè dono, i intento que hi hagi alegria al meu costat, no cridem, parlem-nos, entenem-nos, on és l'amor, l'amor que serveix per la persona estimada, pels fills i els pares, pels veins, per les companyes de feina, per saludar al forn del pa? ... treiem-lo, però no de les butxaques sinó de dins dels nostres cors
Marxo a dormir amb un desig ... demà tambè vull ser feliç
bona nit
si miqueu...que la grisor i la manipulació no ens faci tancar el cor ni vendre la nostra ànima...
ResponElimina